LA COMISSIÓ LLIMONA-SÓLLER CONTINÚA TREBALLANT PERQUÈ EL CONJUNT ESCULTÒRIC DEL SANT SEPULCRE TORNI AL CEMENTIRI DE SÓLLER

 Taller de Pollença

La Comissió Llimona-Sóller composta per ARCA, Colectiu Albaïna, GRES, Blanca Castaldo, Lluís Castaldo i Josep Maria Sicilia segueix fent passes per tal que el conjunt escultòric de l’artista Josep Llimona retorni al seu lloc original, el cementiri de Sóller.

La Comissió Llimona-Sóller durant els darrers dies ha dut les següents accions i adreces a diferents institucions:

– Consell de Mallorca: Hem sol·lícitat una còpia i vista dels informes que el Servei de Patrimoni Històric, previsiblement està elaborant en relació a aquest cas.

– Ajuntament de Sóller: Hem informat al consistori del lloc on es troba la part d’escultura remoguda del Cementiri de Sóller. Aquesta es troba a un taller o magatzem de Pollença, per tant podem afirmar que sembla que s’ha dut a terme la confecció d’una còpia d’una forma il·legal, fent cas omís a la lesgislació vigent.

L’Ajuntament de Sóller té la possbilitat legal d’actuar, si demana la col·laboració a l’Ajuntament de Pollença i a la Policia Local d’aquest municipi, pot recuperar d’ofici la part de l’escultura “retirada”.

Per últim, li hem proposat al consistori solleric proves diverses i a més li hem demanat còpia de diversos documents.

– Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC): Hem pogut tenir coneixement que l’Ajuntament de Sóller ha demanat un informe tècnic als especialistes del MNAC. Llavors, per la nostra desconfiança cal al consistori solleric, degut a com a actuat fins al moment en aquest assumpte, hem decidit transmetre al MNAC tot el Dossier Llimona-Sóller. Els hi oferim la nostra col·laboració, perquè la persona conservadora o restauradora que s’encarregui del tema tengui tota la informació i resulti més aclaridora encara la seva intervenció.

Comissió Josep Llimona-Sóller

ALGUNS INDICIS D’INTIMIDACIÓ. QUÈ EN TRAURÀ VOSTÈ DE TOT AIXÒ, SENYOR BATLE?

Fins ara, la Comissió Llimona-Sóller ha atorgat un tracte exquisit als suposats titulars de la concessió de la sepultura on estava situat el desaparegut conjunt escultòric «El Sant Sepulcre» de Josep Llimona. I ho ha fet en deferència al respecte i consideració que li mereixen la majoria de les persones que composen aquesta família.
No hem rebut el mateix pagament a canvi. La Comissió vol fer públic i denunciar que, PER SEGONA VEGADA, un dels individus responsables de la desaparició ha increpat i intentat intimidar en plena via pública un component del nostre col·lectiu. No ho ha aconseguit ni ho aconseguirà, perquè no ens fa por. La Comissió Llimona no defensa els interessos econòmics de ningú, sinó que se limita a exercir un dret reconegut per la Llei: l’acció popular davant allò que considera un expoli del patrimoni comú de tots els sollerics. En lloc d’intimidar, l’únic que han de fer és tornar l’escultura al poble de Sóller.
En canvi, els seus intolerables mètodes caciquils i antidemocràtics lamentablement sembla que han aconseguit intimidar la batlia. Té raó el batle quan afirma que no està conxorxat amb aquests personatges. Els fets fan pensar que Carlos Simarro està presoner i agenollat davant les exigències i interessos particulars d’aquests senyors que es diuen i actuen com a «propietaris de la tomba», fins al punt d’arrossegar l’Ajuntament a actuar de manera incomprensible. Ens plantejam, per això i per la manca de transparència municipal, les preguntes següents :
– Per què admet com a portaveu de la família una sola persona, quan sap perfectament que la concessió del dret de sepultura està atorgada a set persones distintes? On és el poder notarial que el faculta per gestionar el tema en nom dels altres sis?
– Tothom sap que no es pot posar ni una palada de ciment al cementiri sense llicència municipal d’obra: per què va permetre que retirassin el conjunt escultòric sense permís, l’octubre del 2012? Per què ha consentit aquest espoli?
– Per què va tolerar que el conjunt fos mutil·lat i separat en dues peces, una al cementiri i l’altra a Pollença? Tant el varen pressionar, senyor batle?
– Per què no va obrir cap expedient administratiu fins el passat mes de maig, un any i mig després que l’escultura desaparegués del seu lloc originari? Quin nom li dóna, vostè, a aquesta forma d’actuar: manfutisme o incompetència?
– Sap que hi ha un instrument que es diu Catàleg del Patrimoni Municipal, que recull i protegeix els elements arquitectònics i artístics més emblemàtics de la nostra ciutat? No creu que la seva obligació és defensar aquest patrimoni, que és de tots els sollerics? O vostè només protegeix els drets dels rics i potentats?
– Si s’emportaren les peces que es troben a Pollença sense permís, per què no ordena el retorn immediat d’aquestes peces? Tanta por li fa, enfrontar-se al suposat titular de la concessió?
– Per què no actua davant els fets denunciats i intenta reduir el tema a una simple decisió sobre el lloc que ha d’ocupar l’escultura en el futur?
– Consentirà que es mantengui la pèrdua de «El Sant Sepulcre» i que una còpia ocupi el seu lloc en el cementiri? Què en treurà vostè, de tot això?
– Finalment, la batlia i l’Ajuntament que presidiu, defensarà el patrimoni de Sóller, representat ara i aquí amb «El Sant Sepulcre»? I quan donareu resposta a la instància de la Comissió Llimona de dia 4 de juny d’enguany?
Comenci a contestar aqueixes preguntes, senyor batle, actui davant la pèrdua del patrimoni solleric i demostri la seva independència davant els poderosos.

La Comissió Llimona-Sóller

DE BONA FE, DIMITEIXI SR. BATLE!

Des de el descobriment de la col·locació de la càmera i després de mentir més de 2 setmanes, el batle va admetre haver fet col·locar-la en el marc de investigació “secreta i reservada”. Quan es va descobrir que no hi havia tal investigació, la excusa va ser la “bona fe”.

Aquest argument no ha estat vàlid per l’AEPD. No es pot infringir la Llei i defensar que s’està actuant de bona fe. I l’AEPD ha dictat una resolució clara i contundent:

– Infracció greu per infringir lo dispost al article 6.1 de la LOPD.

Quan la infracció la comet l’Administració pública, com el cas de un Ajuntament, no comporta sanció econòmica, ja que els ciutadans seriem castigats dues vegades. Amb aquest cas, l’espionatge il·legal i a més haver de pagar la sanció amb el nostres diners.

En cas de que la noticia de que el serveis jurídics estan preparant el recurs a l’Audiència Nacional , per demostrar que l’Ajuntament va actuar de bona fe sigui certa el càstig al ciutadans i ciutadanes de Sóller encara seria més brutal: gastar una doblerada en defensar una cosa indefensable, es el càstig de haver de patir la incompetència, la irresponsabilitat i la prepotència de uns governants que ja haurien d’haver dimitit.

Donat que l’Ajuntament no ha comunicat aquest recurs a l’AEPD, esperam i desitjam que sigui una més de les mentides a les que ens te acostumats el Sr. Simarro.

En cas de que s’atreveixi a fer-ho demanam la seva dimissió per infringir la Llei, per mentir reiteradament a tots el ciutadans i ciutadanes, per manipular l’opinió pública i per malgastar els doblers amb demostracions de força.

Això si, li demanam la dimissió de bona fe.

Col·lectiu Albaïna
10 de setembre 2014

*Enllaç a la Resolució de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

Feu clic per accedir a AAPP-00039-2013_Resolucion-de-fecha-29-07-2014_Art-ii-culo-10-5.1-LOPD.pdf

UN INFORME VINCULANT? NO, SENYOR BATLE!

Comunicat Comissió Josep Llimona-Sóller (3-9-2014)

A través d’aquest comunicat, la Comissió Llimona Sóller vol expressar la seva incredulitat davant l’anunci efectuat per l’Ajuntament de Sóller de sol·licitar un dictamen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) relatiu a la futura ubicació del conjunt «El Sant Sepulcre» de Josep Llimona, que fins fa dos anys estava al cementeri. I, sobretot, una gran estupefacció pel fet que l’Ajuntament consideri aqueix nou informe com a vinculant i definitiu.
Ben al contrari, l’article 29 de la Llei de Patrimoni del Govern Balear especifica que «en la tramitació dels procediments administratius que poden afectar els béns d’interès cultural o catalogats serà preceptiu l’informe de la Comissió Insular del Patrimoni Històric corresponent». Per tant, l’informe del MNAC pot tenir un caràcter orientatiu, però en cap cas pot esser vinculant ni decisori. Dit d’una altra manera: el MNAC té el prestigi, però no té les competències. En aquest cas, el dictamen que faci serà purament assessoratiu i servirà de ben poc. Per què l’Ajuntament no demana l’informe a la Comissió Insular del Patrimoni, tal com marca la Llei?
En canvi, la intervenció del MNAC originarà unes despeses econòmiques innecessàries que hauran de pagar tots els sollerics: transport, allotjament, honoraris, etc. Per tant, la Comissió Llimona s’oposa a que es faci aquest encàrrec i no està d’acord en què l’Ajuntament n’assumeixi les despeses. En un moment de crisi com l’actual, per què gastar doblers en un informe intrascendent?
Les dues preguntes apunten a una sola resposta: la conxorxa del batle amb el suposat titular de la concessió de la sepultura, qui ha sostret l’escultura. Efectivament, segons les informacions recollides, el titular està vinculat amb el Patronat de la Fundació Amics del MNAC la qual, CASUALMENT, financia aquest Museu. Per tant, el titular de la concessió està en una situació immillorable per intentar influir en el futur dictamen del MNAC. L’Ajuntament de Sóller, que indubtablement coneix aqueixa relació, no pot pretenir que l’informe sigui imparcial i vinculant, ja que el titular n’és part interessada. La Comissió Llimona denuncia, idò, que el batle ha encarregat aquest dictamen complint les ordres que li dicta aquest personatge. No defensa l’interès de tots els sollerics, sinó que protegeix únicament els interessos econòmics del suposat titular de la sepultura.
El batle, en minimitzar la sostracció d’aquest monument, permetre’n la còpia i autoritzar-ne el canvi d’ubicació, estimula i dóna ànims als futurs especuladors d’obres artístiques. A partir d’ara, qualsevol marxant d’art podrà comprar i vendre impunement qualsevol monument o conjunt escultòric situat al nostre cementeri, encara que estigui catalogat i protegit pel Catàleg del Patrimoni Municipal.

Comissió Llimona Sóller

Crònica de la Ruta Republicana

Crònica de la Ruta Republicana

Crònica – Ruta republicana a Sóller

El capvespre del passat dissabte 30 d’agost, el Col·lectiu Albaïna juntament amb Antoni Quetglas i Plàcid Pérez, del Grup de Recerca i Estudis Sollerics, duguérem a terme una visita guiada històrica per diferents punts del poble de Sóller que, durant la Segona República, foren d’especial importància pels moviments socials, associacions i partits d’esquerres. A cadascun d’aquests punts, els historiadors explicaren les organitzacions i iniciatives que s’hi dugueren a terme.

La visita, que fou seguida amb participació i interès per la cinquantena de persones que hi assistiren, passà per llocs emblemàtics com el Turisme, seu de nombroses associacions durant la primera meitat del segle XX; la Defensora, impulsora de la Societat de Socors Mutus; la Casa del Poble, seu del carrer de Palou de vàries organitzacions obreres durant la Segona República; el Fantasio, en què s’aprofità per explicar la seva relació amb Maria Mayol; i la Impremta Calatayud, des d’on s’imprimien publicacions com El Pueblo o La Voz de Sóller.

Una vegada acabada la ruta, ens dirigirem al Casal La Victòria per acabar amb una mica de tertúlia i fer una petita picada.

Col·lectiu Albaïna

OLYMPUS DIGITAL CAMERA