Fins ara, la Comissió Llimona-Sóller ha atorgat un tracte exquisit als suposats titulars de la concessió de la sepultura on estava situat el desaparegut conjunt escultòric «El Sant Sepulcre» de Josep Llimona. I ho ha fet en deferència al respecte i consideració que li mereixen la majoria de les persones que composen aquesta família.
No hem rebut el mateix pagament a canvi. La Comissió vol fer públic i denunciar que, PER SEGONA VEGADA, un dels individus responsables de la desaparició ha increpat i intentat intimidar en plena via pública un component del nostre col·lectiu. No ho ha aconseguit ni ho aconseguirà, perquè no ens fa por. La Comissió Llimona no defensa els interessos econòmics de ningú, sinó que se limita a exercir un dret reconegut per la Llei: l’acció popular davant allò que considera un expoli del patrimoni comú de tots els sollerics. En lloc d’intimidar, l’únic que han de fer és tornar l’escultura al poble de Sóller.
En canvi, els seus intolerables mètodes caciquils i antidemocràtics lamentablement sembla que han aconseguit intimidar la batlia. Té raó el batle quan afirma que no està conxorxat amb aquests personatges. Els fets fan pensar que Carlos Simarro està presoner i agenollat davant les exigències i interessos particulars d’aquests senyors que es diuen i actuen com a «propietaris de la tomba», fins al punt d’arrossegar l’Ajuntament a actuar de manera incomprensible. Ens plantejam, per això i per la manca de transparència municipal, les preguntes següents :
– Per què admet com a portaveu de la família una sola persona, quan sap perfectament que la concessió del dret de sepultura està atorgada a set persones distintes? On és el poder notarial que el faculta per gestionar el tema en nom dels altres sis?
– Tothom sap que no es pot posar ni una palada de ciment al cementiri sense llicència municipal d’obra: per què va permetre que retirassin el conjunt escultòric sense permís, l’octubre del 2012? Per què ha consentit aquest espoli?
– Per què va tolerar que el conjunt fos mutil·lat i separat en dues peces, una al cementiri i l’altra a Pollença? Tant el varen pressionar, senyor batle?
– Per què no va obrir cap expedient administratiu fins el passat mes de maig, un any i mig després que l’escultura desaparegués del seu lloc originari? Quin nom li dóna, vostè, a aquesta forma d’actuar: manfutisme o incompetència?
– Sap que hi ha un instrument que es diu Catàleg del Patrimoni Municipal, que recull i protegeix els elements arquitectònics i artístics més emblemàtics de la nostra ciutat? No creu que la seva obligació és defensar aquest patrimoni, que és de tots els sollerics? O vostè només protegeix els drets dels rics i potentats?
– Si s’emportaren les peces que es troben a Pollença sense permís, per què no ordena el retorn immediat d’aquestes peces? Tanta por li fa, enfrontar-se al suposat titular de la concessió?
– Per què no actua davant els fets denunciats i intenta reduir el tema a una simple decisió sobre el lloc que ha d’ocupar l’escultura en el futur?
– Consentirà que es mantengui la pèrdua de «El Sant Sepulcre» i que una còpia ocupi el seu lloc en el cementiri? Què en treurà vostè, de tot això?
– Finalment, la batlia i l’Ajuntament que presidiu, defensarà el patrimoni de Sóller, representat ara i aquí amb «El Sant Sepulcre»? I quan donareu resposta a la instància de la Comissió Llimona de dia 4 de juny d’enguany?
Comenci a contestar aqueixes preguntes, senyor batle, actui davant la pèrdua del patrimoni solleric i demostri la seva independència davant els poderosos.
La Comissió Llimona-Sóller
Col·lectiu Albaïna 