Contra l’odi, la intolerància i la violència feixista

Contra l’odi, la intolerància i la violència feixista

El passat divendres 24 d’octubre un conegut casal autogestionat de Palma va ser atacat amb molta violència per més d’una desena de persones d’extrema dreta, vinculades amb els grups més ultres del RCD Mallorca. Armades amb pals, destrossaren els vidres de la porta, el mobiliari i agrediren lleument a les assistents que es trobaven al local. De seguida, el col·lectiu Arran, que gestiona l’espai, rebé mostres de suport de moltes associacions, personalitats i partits polítics de Mallorca i de fora, a les quals ens sumam.

No ve d’ara, però, que els grups més ultres del club esportiu mallorquí realitzen actes vandàlics contra personalitats i associacions d’esquerres i demostren el seu esperit violent i intolerant. Aquests grups, de tendència feixista i d’extrema dreta, es dediquen a fomentar l’odi i la violència contra immigrants, homosexuals i persones i associacions d’esquerres que no comparteixen les seves idees. És per això que atacs com el sofert pel casal Voltor Negre són extremadament greus, i si no reben una condemna unànime per part de tota la societat i de la justícia, poden resultar una amenaça per a la convivència a les ciutats i als pobles de Mallorca.

L’extrema dreta no surt, però, del no res. Troben com a inspiració la dictadura franquista, l’alemanya Nazi o la dictadura italiana de Mussolini. Règims, que, per cert, varen causar milers de morts i desapareguts només a Mallorca. Avui en dia, lluny de condemnar aquests fets, dignificar les víctimes i no permetre que l’odi i la intolerància s’expandeixin, el consistori solleric segueix mantenint i «embellint» autèntiques exaltacions feixistes als nostres nassos, com el monument de los Caídos, ben al centre de Sóller. Recordem, per cert, de forma il·legal i vulnerant la llei de memòria històrica.

Volem demanar al consistori, per tant, que es posicioni clarament en contra d’aquest tipus d’agressions, i compleixi d’una vegada amb la llei i esbuqui el monument de los Caídos.

Acabam dient ben fort i clar: Feixisme mai més, enlloc ni contra ningú.

Col·lectiu Albaïna
26 d’octubre de 2014

B0vJ1JYIMAA80tA

Destapades noves irregularitats sobre la videovigilància a Sóller

Destapades noves irregularitats sobre la videovigilància a Sóller

Després de tot el rebombori que generà el cas de la càmera oculta il·legal, el Col·lectiu Albaïna va poder constatar com hi havia més càmeres a Sóller que, amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades, eren il·legals. Així, es va procedir a denunciar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) les càmeres de videovigilància de l’Ajuntament i les del domicili del batle Carlos Simarro. Ara, que ja han arribat les resolucions de l’AEPD, s’ha pogut comprovar com les sospites no anaven desencaminades, alhora que es destapen noves mentides per part de l’Ajuntament.

Les càmeres col·locades per l’Ajuntament

Es denunciaren les càmeres situades a la Plaça Constitució 1, al carrer del Born 1, a l’Avinguda Jeroni Estades 1, i al carrer de Sa Lluna 39.

Segons es detalla a la resolució, aquestes càmeres no necessiten cap permís de la Delegació de Govern. Ara bé, sí que necessiten estar correctament anunciades mitjançant un cartell informatiu homologat, així com se n’ha de crear un fitxer a l’AEPD i publicar-se al BOIB. Per aquests motius l’abril d’enguany l’AEPD inicia un procediment de declaració d’infracció per incompliment dels articles 5 i 20 de la LOPD, traduint-se en una falta lleu i una falta greu, al que l’Ajuntament de Sóller hi fa al·legacions. Tot i així les al·legacions, l’AEPD emet la proposta de resolució per l’incompliment dels dos articles a principis d’agost. En aquest cas, segons es detalla a la resolució definitiva, l’Ajuntament torna a fer al·legacions, incloent el següent:

  • Fotografies dels cartells anunciant la presència de càmeres de videovigilància, els quals segueixen sense ajustar-se a la llei.

  • Informe de la Policia Local del 22 de març, on indica que ‘[…] siendo al inicio de la presente legislatura cuando el alcalde, una vez analizada la situación técnica y jurídica del sistema de videovigilancia de la Casa Consistorial, determina que se suspenda y por tanto deje de utilizarse el sistema de grabación de imágenes y sonidos hasta que su regularización se adapte […]’. A més, afegeix que aquesta ordre no es va fer pública per tal de que les càmeres segueixin fent la seva funció dissuassòria. A més, el redactor de l’informe mostra la seva indignació, al considerar que l’AEPD no confia sobre la veracitat de les seves declaracions.

  • Decret de batlia, del 29 del mateix mes de març, on s’ordena corregir les irregularitats, afegint-s’hi que ‘seguían en aquella fecha sin funcionar las cámaras de videovigilancia’.

El 29 de setembre l’AEPD arxiva les actuacions practicades per la vulneració dels articles 5 i 20 de la LOPD, requerint a l’Ajuntament que de forma prèvia a tornar a posar en marxa el sistema de càmeres de videovigilància compleixi el que dicten els articles 5 i 20 de la LOPD.

Davant d’això, el Col·lectiu Albaïna realitzarà al·legacions a aquesta resolució per tal de posar en coneixement de l’AEPD que l’Ajuntament ha mentit amb les seves declaracions a l’agència. En aquest sentit, demanarem que es reobri el cas davant la necessitat de verificar el que al·lega l’Ajuntament. A partir d’imatges penjades per la Policia Local de Sóller al seu perfil públic de Facebook com les càmeres de videovigilància han estat funcionant durant aquesta legislatura. A les fotografies s’hi aprecia com davall el taulell d’entrada a la comissaria s’hi troba un monitor que retransmet les imatges captades per les càmeres.

Imagen 8

La càmera de Carlos Simarro

Aquesta càmera fou col·locada per Carlos Simarro a la façana del seu domicili particular arran de la crema del seu vehicle, segons declararen els autors d’aquesta degut a la seva implicació com a batle en l’ampliació de la zona ORA al municipi. Tot i la legitimitat de Simarro per a col·locar càmeres, aquestes, de la mateixa manera que la càmera oculta il·legal, no complien la LOPD, pel que també es va procedir a denunciar-la l’abril del 2013.

Arran de la denúncia, la inspecció de l’AEPD demana al denunciat que aporti tota la documentació del seu sistema de videovigilància. Un cop estudiada la documentació, l’AEPD determina que: Simarro no diu qui pot accedir al sistema, no diu si la càmera grava o no i no informa de la inscripció del fitxer. Així, l’AEPD li demana al denunciat via conversació telefònica tota la informació que falta. Tot i així, a partir d’aquest moment l’AEPD no aconsegueix comunicar-se de nou amb Simarro. En no recollir Simarro les cartes, l’AEPD notifica l’audiència prèvia via Tauló d’Anuncis de l’Ajuntament i via Bulletí Oficial de l’Estat.

L’Agència resol el 19 de setembre d’enguany apercebre a Carlos Simarro per l’incompliment de l’article 5 de la LOPD, corresponent a una falta lleu. A més, li requereix que en el termini d’un mes des de la notificació compleixi amb l’article 5 de la LOPD i informi a l’AEPD aportant fotografies dels cartells de notificació homologats. Així, la resolució es conclou advertint a Carlos Simarro que si no compleix amb el que dicta la resolució es cometrà una infracció de l’article 37.1.f, estant tipificada com a infracció greu i sancionant-se amb una multa de 40.001 a 300.000€.

Crònica de la Ruta Republicana

Crònica de la Ruta Republicana

Crònica – Ruta republicana a Sóller

El capvespre del passat dissabte 30 d’agost, el Col·lectiu Albaïna juntament amb Antoni Quetglas i Plàcid Pérez, del Grup de Recerca i Estudis Sollerics, duguérem a terme una visita guiada històrica per diferents punts del poble de Sóller que, durant la Segona República, foren d’especial importància pels moviments socials, associacions i partits d’esquerres. A cadascun d’aquests punts, els historiadors explicaren les organitzacions i iniciatives que s’hi dugueren a terme.

La visita, que fou seguida amb participació i interès per la cinquantena de persones que hi assistiren, passà per llocs emblemàtics com el Turisme, seu de nombroses associacions durant la primera meitat del segle XX; la Defensora, impulsora de la Societat de Socors Mutus; la Casa del Poble, seu del carrer de Palou de vàries organitzacions obreres durant la Segona República; el Fantasio, en què s’aprofità per explicar la seva relació amb Maria Mayol; i la Impremta Calatayud, des d’on s’imprimien publicacions com El Pueblo o La Voz de Sóller.

Una vegada acabada la ruta, ens dirigirem al Casal La Victòria per acabar amb una mica de tertúlia i fer una petita picada.

Col·lectiu Albaïna

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

[Visita guiada] Ruta republicana a Sóller

[Visita guiada] Ruta republicana a Sóller

Imagen 4

El proper dissabte 30 d’agost, juntament amb Antoni Quetglas i Plàcid Pérez, membres del GRES, durem a terme una ruta pels diferents punts i espais de Sóller d’importància associativa, social i sindical d’esquerres durant la primera meitat del segle XX, posant l’accent als moviments socials apareguts especialment durant la segona república.

L’acte partirà a les 17’30h de la Plaça Constitució (davant l’ajuntament) i acabarà al Casal La Victòria on farem una picada i una estona de tertúlia. Es demana una aportació de 3 euros per persona.

Estau totes i tots convidats!

Festes de Sant Bartomeu del carrer Victòria

Festes de Sant Bartomeu del carrer Victòria

Com ja és tradicional durant les festes patronals de Sant Bartomeu de Sóller, el Col·lectiu Albaïna organitzam per tercer any consecutiu les festes del carrer Victòria 11 de maig. Enguany, a més de la tradicional engalanada del carrer, el conegut pregoner Llonovoy ens presentarà el seu llibre a partir de les 19.30 del capvespre. A partir de les 20.30 hi oferirem el sopar i, ja sobre les 21.30 recuperarem el concert al carrer a mà del cantautor barceloní Jordi Montañez.

Tots els actes es duran a terme a la part alta del Carrer Victòria 11 de Maig. El preu del sopar serà de 7€. Hi haurà també begudes i refrescs.

Vos hi esperam a totes i a tots!stbartomeu_prov

L’AEPD sanciona l’Ajuntament de Sóller amb una falta GREU per la càmera oculta il·legal

L’AEPD sanciona l’Ajuntament de Sóller amb una falta GREU per la càmera oculta il·legal

Després d’un llarg procediment administratiu, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) dóna la raó al Col·lectiu Albaïna. Fa poc es va resoldre que la col·locació de la càmera oculta del pàrquing dels estiradors el setembre de 2012 suposa una falta greu comesa per l’Ajuntament de Sóller en haver violat l’article 6.1 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD). La vulneració del dret a la intimitat dels ciutadans comporta una multa d’entre 60.000 i 300.000€ en cas que el denunciat sigui un particular, i en aquest cas, que es correspon a infracció per part de l’administració pública, resta pendent de fixar.

Transcurs dels fets

Aquest procediment es remunta al 18 de setembre de 2012, quan el Col·lectiu Albaïna va desmuntar la càmera de videovigilància oculta en una caixa d’electricitat al pàrquing de la barriada dels Estiradors en presència de diversos periodistes. Just en el moment en què un militant d’Albaïna l’acabava de desmuntar, feu acte de presència el sergent de la Policia Local, i l’aleshores gerent de Sóller 2010, Jaume Casasnovas. El sergent ordenà identificar als presents i instà a entregar la càmera oculta desinstal·lada la Policia Local. Tot i així, els membres d’Albaïna en feren cas omís i l’entregaren a la Guàrdia Civil. Més tard, posaren una denúncia als Jutjats de Palma, i una altra a l’AEPD.

Els dies següents a la denúncia ningú s’atribuí la propietat de la càmera, i negà el consistori tenir coneixement d’aquesta. Un cas sonat fou la intervenció del batle Carlos Simarro a Canal 4 (http://www.youtube.com/watch?v=714j1z5Kad4), on negà diverses vegades saber res de la càmera. Pocs dies després el mateix Simarro es va atribuir l’autoria de la càmera, cosa que demostra la gran facilitat que té per a mentir a la ciutadania. A partir d’aquí la història s’enrevessà bastant. Resumint molt, l’equip de govern s’enfilà en un cúmul de més mentides i ocultament d’informació respecte de la càmera, motiu pel qual mostrà el propi batle un gran nerviosisme. Al carrer no es parlava d’altra cosa, i el rum-rum d’una dimissió es feia sentir. Fins i tot , Carlos Simarro digué a la premsa que l’Ajuntament emprendria mesures legals contra Albaïna per «realitzar l’acció unilateral de retirar la càmera».

Tot i així, el tema es refredà degut al llarg procediment que han seguit les dues denúncies, i no ha arribat, fins ara, quasi dos anys després, la resolució de la segona. El procediment de la denúncia als Jutjats fou arxivat, al no haver-hi indicis de delicte penal, tot i reconèixer la presència d’irregularitats, tot deixant la porta oberta a faltes administratives per òrgans com l’AEPD. Breument, el procediment de la denúncia a l’AEPD va seguir les següents passes:

  • Maig de 2013 – La Policia Local reconeix irregularitats sobre la legalitat en la col·locació de la càmera a l’afirmar que aquesta no disposava de cartell informatiu obligatori, tal i com denuncià Albaïna, i contradient les paraules del tinent batle Gabriel Darder Matas.

  • Mesos més tard, al setembre de 2013, l’AEPD inicia el procediment d’infracció per una infracció lleu i una infracció greu comeses per part de l’Ajuntament de Sóller.

  • El 7 de gener de 2014, l’instructor del cas proposa al director de l’AEPD que declari la comesa d’una falta greu per la vulneració de l’article 6.1 de la LOPD per part de l’Ajuntament de Sóller.

D’entre les al·legacions que realitzà l’Ajuntament, se’n destaca el següent fragment:

«Es indudable que las cosas no se hicieron bien lo que resulta muy distinto a que el ayuntamiento merezca una sanción, la actividad de mi principal resultó inadecuada y si quiere un tanto chapuza pero el resultado final no le hace tributario de sanción alguna»

  • El 18 de febrer de 2014 la AEPD obri diligències especials al procediment. Sol·licità al jutjat d’instrucció número 5 de Palma una còpia de les imatges enregistrades per la videocàmera oculta. El jutjat respongué el 3 d’abril al·legant la no disposició de les imatges i remeté l’agència a la Guàrdia Civil.

  • Finalment, el 19 d’abril de 2014 l’AEPD sol·licità les imatges a la Guàrdia Civil i li foren entregades, gràcies a les quals determinà que la càmera enregistrava els ciutadans en via pública sense el seu consentiment ni habilitació legal per al tractament de dades personals.

Així doncs, es vulnerà l’article 6 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades ja que, segons la Llei Orgànica 4/97, els cossos de seguretat de l’estat són els únics que poden ser legitimats, sota la supervisió d’un jutge per la realització d’aquestes accions, i la càmera va ésser instal·lada per operaris municipals. Per tot això, l’AEPD resolgué que l’òrgan sancionador corresponent dictarà una resolució establint les mesures que s’hagin d’adoptar. L’AEPD també determina que l’Ajuntament de Sóller en cas de no estar d’acord amb la resolució només pot presentar un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional, cosa al nostre parer poc eficaç, ja que declara tancat el procediment administratiu.

Des del Col·lectiu Albaïna celebram el resultat d’aquest afer, al fer-se justícia davant d’un abús de poder per part de l’equip de govern del Partit Popular, cometent aquest il·legalitats. Per tot això, i pel fet de mentir reiteradament a tota la ciutadania, demanam que el batle Carlos Simarro i el tinent de batle Gabriel Darder demanin disculpes públicament a la ciutadania, i esperam, com succeiria a un país normal, la seva dimissió.

Col·lectiu Albaïna

6 d’agost del 2014, Sóller

Imagen 1

CINEFÒRUM – MEMÒRIA I OBLIT D’UNA GUERRA

CINEFÒRUM – MEMÒRIA I OBLIT D’UNA GUERRA

El proper 18 de juliol a partir de les 20h al Casal La Victòria (C/ Victòria nº 44 de Sóller), coincidint amb l’aniversari del cop d’estat feixista del 1936, projectarem l’episodi del documental “Memòria i Oblit d’una Guerra: Bunyola i Sóller, el tren de la Memòria”.

Aquest és només un dels molts episodis que conformen la sèrie de documentals “Memòria i Oblit d’una Guerra”, en els que s’intenta rompre els tabús i els estigmes que encara, 80 anys després, segueixen clavats dins la memòria col·lectiva del nostre poble. Tot això, sense que encara no s’hagi fet justícia ni s’hagi recuperat la dignitat de tots aquells que, simplement per pensar diferent i oposar-se al cop d’Estat que va fer caure un govern democràtic, foren represaliats i assassinats per l’odi i la intolerància feixistes.

Comptarem, a més, amb la introducció d’un dels membres del GRES, una entitat que ha treballat durant molts anys perquè aquesta part de la història del nostre poble no caigui en l’oblit.

Hi estau totes i tots convidats!cineforum18j

Presentació de la publicació Tot Inclòs

Presentació de la publicació Tot Inclòs

Des del Col·lectiu Albaïna vos volem convidar a la presentació de la publicació “TOT INCLÒS. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes”, un monogràfic de 20 pàgines en format diari que fa una radiografia del model capitalista dominant, l’explotació turística.

Organitzada per la CLM (Coordinadora Llibertària de Mallorca), la presentació es farà el divendres, 11 de juliol, a les 20h al Casal La Victòria de Sóller (C/ Victòria 11 de maig, 44); encara que si no vos és possible arribar-hi també es farà el dia abans (dijous, 10 de juliol) a les 20h al local del GOB a Palma (C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos).

Podeu trobar més informació a http://totinclos.noblogs.org

TOT INCLÒS. DANYS I CONSEQÜÈNCIES DEL TURISME

La present crisi ha provocat la gairebé total aniquilació del ja irrisori teixit productiu propi. D’aquesta manera, la potent indústria turística ha estat l’únic sector que no s’ha vist afectat, al contrari, encara ha agafat més força i a hores d’ara ha esdevingut en l’anomenat monocultiu econòmic; l’únic sector capaç de generar ocupació i grans beneficis als empresaris.

Tot això ja feia anys que es coïa i només ha bastat que punxàs la bombolla immobiliària i creditícia per topar-nos de cara en la crua realitat econòmica i social que les nostres elits han cuinat. Així les coses, els designis actuals ens duen a la total dependència del turisme, dels qui manegen, gestionen i serveixen aquests fluxos de masses humanes, amb les conseqüències polítiques, socials, energètiques i mediambientals que té tot això.

En conseqüència, la ciutadania crítica d’aquestes illes convé que posi al centre del debat polític aquest model. Aquest monogràfic crític i qüestionador del turisme pot servir per encetar-lo.

 

cartell tot inclos